UNA VIA I DOS FETS

UNA VIA I DOS FETS

Com les roses del roser,

els anys vas desfullant,

i tu, rosa fresca i perfumada,

no marceixes els teus folíols,

sobre les estípules fermes,

del teu tronc dret i esvelt.

La teva còrpora ferma,

resisteix les embranzides;

d’un hivern glaçat i fred,

d’un estiu xardós i ardent,

d’una nevada poc benigne,

i d’una borrascada enutjosa.

Benastruga és ara l’hora

que amb joia es bifurca.

Dos episodis ben especials,

a les teves esdevinences,

d’una vida frondosa i plena.

Cinquanta anys ens fa la:

Ma. Rosa,

amb un canvi d’estat,

 a un casal on l’acomoden,

una família que l’estimen.

Tot nou i ben flamant,

tots dos camins per esbrinar,

i en cada descoberta:

dies de roses i dies de cards.

Que aquesta vida es teix,

amb malles de joia i plors,

d’alegries i tristeses,

de grandeses i misèries.

Però l’amor que tot ho pot,

serà la cuirassa ferma i forta

que resistirà, les embranzides

dels possibles entrebancs.

 Que amb el vaixell que ara salpeu,

faci via envers la cama,

amb dies de benanança,

temprança i benavenir.

Que aquest cinquantenari,

es dupliqui amb benaurança,

que et sigui ben sortós,

venturós i ple d’amor.

La teva tia, amb tot el meu amor per tu.

Adela Filbà

Mataró 19 de juliol de 2012